Acte en record de Facerias i dels seus companys

[CAT]

Aquest dimarts 30 d’agost, com cada any, us convidem a l’acte en record de Josep Lluís Facerias, la guerrilla anarquista i la seva lluita incansable contra el capitalisme i la dictadura feixista de Franco.

Facerias va ser abatut a trets a una emboscada policial el 30 d’agost de 1957, a el cruïlla dels carrers Urrutia, Pi i Molist i Verdun, aquí a Nou Barris. Després de molts anys recordant al lluitador llibertari en el punt on va ser assassinat, l’Ajuntament es va dignar a posar una placa en record del maquis català. Però una simple placa a terra, en un lloc poc visible –que no és el punt on va ser abatut– i sense cap tipus d’explicació, no és suficient. Mai hem demanat res a cap institució, ja que les anarquistes, com el mateix Facerias, no som de demanar, sinó de fer. Per això fem aquest acte i per això no pararem de treballar perquè la memòria dels que van donar la seva vida per la llibertat no sigui enterrada sota l’asfalt. Doncs creiem fermament que recuperar la seva memòria és recuperar la seva lluita; i això és el que ens mou.

Josep Lluís Facerías, «Face» o «Petronio» per als seus companys, va ser un dels màxims exponents de la guerrilla urbana a Catalunya. Nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920. Als 16 anys, el 1936, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball i a les Joventuts Llibertàries del Poble Sec. A l’inici de la Revolució, es va allistar a la Columna Ascaso, lluitant tota la guerra al front d’Aragó fins que va ser fet presoner el 1939, quan l’exèrcit de la República ja es batia en retirada. Aquest mateix any va perdre a la seva companya i a la seva filla de mesos, assassinades quan fugien a França juntament amb milers de refugiats. Va estar empresonat per la dictadura fins l’any 1945. Alliberat, es va convertir en un dels membres més actius de les Joventuts Llibertàries de Catalunya. El 1947, després d’estar pres de nou i convençut que la lluita armada era la manera més ràpida d’obtenir diners per al sindicat i els militants presos i els seus familiars, va formar un grup guerriller, realitzant la seva primera acció, un atracament a la fàbrica Hispano-Olivetti. Des de llavors, les seves accions van fer anar de corcoll a la policia franquista, fins aquell 30 d’agost de 1957. D’això ja en fa 59 anys i avui, com ahir, la lluita continua. Per això volem també, en aquests moments, solidaritzar-nos amb totes les companyes i els companys que segueixen empresonats o reprimirts per defensar l’ideal llibertari. Salut!

Dimarts 30 d’agost, a partir de les 19h, a la plaça de les Madres de Mayo
(Verdun amb Pi i Molist) <M> Llucmajor L4
Parlaments, poesia, actuacions musicals, projeccions, ofrena floral…

Marxa Maquis del Barcelonès

[CAST]

Este martes 30 de agosto, como cada año, os invitamos al acto en recuerdo de Josep Lluís Facerias, la guerrilla anarquista y su lucha incansable contra el capitalismo y la dictadura fascista de Franco.

Facerias fué abatido a tiros en una emboscada policial el 30 de agosto de 1957, en el cruze de las calles Urrutia, Pi i Molist y Verdun, aquí en Nou Barris. Después de muchos años recordando al luchador libertario en el punto donde fue asesinado, el Ayuntamiento se dignó a poner una placa en reucerdo del maquis catalán. Pero una simple placa en el suelo, en un lugar poco visible –que no es el punto donde fue abatido– y sin ningún tipo de explicación, no es suficiente. Nunca hemos pedido nada a ninguna institución, pues las anarquistas, como el propio Facerias, no somos de pedir, sino de hacer. Por eso hacemos este acto y por eso no cesaremos de trabajar para que la memoria de los que dieron su vida por la libertad no sea enterrada bajo el asfalto. Pues creemos fimemente que recuperar su memoria es recuperar su lucha; y eso es lo que nos mueve.

Josep Lluís Facerías, “Face” o “Petronio” para sus compañeros, fue uno de los máximos exponentes de la guerrilla urbana en Catalunya. Nacido en Barcelona el 6 de enero de 1920. A los 16 años, en 1936, se afilia a la Confederación Nacional del Trabajo y a las Juventudes Libertarias del Poble Sec. Al inicio de la Revolución, se alista en la Columna Ascaso, luchando toda la guerra en el frente de Aragón hasta que fué hecho prisionero en 1939, cuando el ejército de la República ya se batía en retirada. Este mismo año perdió a su compañera y a su hija de meses, asesinadas cuando huían a Francia junto a miles de refugiados. Estuvo encarcelado por la dictadura hasta el año 1945. Liberado, se convirtió en uno de los miembros más activos de las Juventudes Libertarias de Cataluña. En 1947, después de estar preso de nuevo y convencido de que la lucha armada era la manera más rápida de obtener dinero para el sindicato y los militantes presos y sus familiares, formó un grupo guerrillero, realizando su primera acción, un atraco a la fábrica Hispano-Olivetti. Desde entonces, sus acciones tuvieron en jaque a la policia franquista, hasta aquel 30 de agosto de 1957. De eso ya hace 59 años y hoy, como ayer, la lucha continúa. Por eso queremos también, en estos momentos, solidarizarnos con todas las compañeras y compañeros que siguen encarcelados o reprimidos por defender el ideal libertario. Salud!

Martes 30 de agosto, a partir de las 19h, en la plaza de las Madres de Mayo
(Verdún con Pi i Molist) <M> Llucmajor L4
Parlamentos, poesía, actuaciones musicales, proyecciones, ofrenda floral…

Marxa Maquis del Barcelonès

¡Haz clic para puntuar esta entrada!
(Votos: 0 Promedio: 0)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio